S O M I A T R U I T E S

 Dibuixos de Fano
De les adversitats en podem treure profit

Ser somiatruites no vol dir ser inconscient, encara que potser en hi ha que ho son.
El somiatruites es deixa amerar per allò que l'envolte i procura fruir-ne.
Qui pot haver-hi mes somiatruites que aquell que creu que algun dia les persones es respectaran les unes a les altres, que un món millor és possible?
Qui creu que arribar a canviar tot el lio que tenim al voltant pot ser missió impossible, ha de tenir en compte que te una opció més senzilla i propera: es començar a canviar un mateix.
Opció que pot ser tan complicada com canviar-ho tot, però al menys, bastant mes gratificant. I perquè he de canviar jo, si a mi hem va be com estic ara. Un motiu es que gairebé tot es pot millorar. Nosaltres també.
Un infant te el cor obert, es indefens, dòcil, també trapella, juganer, innocent, no té mala fe. No coneix l'hipocresia, ni la maldat del món. És possible viure amb un tarannà així avui dia?
Estem enganxats a unes necessitats biològiques de les que no ens hem podem escapar i hem de satisfer, però també estem enganxats a unes necessitats que ens han creat i també ens hem creat acceptant-les, i de les que creiem que ens és impossible escapar-nos-en i que si no tenim també podem anar fent camí.
I el pas important a donar, és aprendre a relativitzar la importància d'allò que creiem que necessitem, però curiosament resulta que no ho necessitem per a res. Els béns ens distreuen, ens obstaculitzen. ¡Tenim tantes coses! I no en volem perdre cap i si pot ser en volem tenir més.
Aquesta "necessitat" d'anar mes enllà, ens destarote i ens fa fer coses als demés que, paradoxalment, no ens agradaria que ens fessin a nosaltres. I es que som com som.
Malgrat tot tenim una necessitat d'anar més enllà, lliurement decidim, lliurement ens equivoquem.
Com que tot depèn del color del vidre a traves del qual mirem, el que per uns pot ser un món de fantasies, aquestes fantasies per altres poden ser una joiosa realitat.
Contradiccions dels altres (perquè la culpa sempre es del altre) que tots vivim mentre intentem suportar-nos passant de puntetes per les dificultats que per les nostres actituds ens busquem un dia si i un altre també.
Com que tot depèn, les ulleres que portarem habitualment seran les del color de l'Evangeli de Jesús, encara que per les nostres limitacions físiques i mentals en tindrem per veure-hi a prop, de lluny, multi focals i recanvis de vidres amb altres colors.


Aqui teniu tot el blog  TICSomiant com els SOMIATRUITES