S O M I A T R U I T E S

 Dibuixos de Fano
De les adversitats en podem treure profit

Ser somiatruites no vol dir ser inconscient, encara que potser en hi ha que ho son.
El somiatruites es deixa amerar per allò que l'envolte i procura fruir-ne.
Qui pot haver-hi mes somiatruites que aquell que creu que algun dia les persones es respectaran les unes a les altres, que un món millor és possible?
Qui creu que arribar a canviar tot el lio que tenim al voltant pot ser missió impossible, ha de tenir en compte que te una opció més senzilla i propera: es començar a canviar un mateix.
Opció que pot ser tan complicada com canviar-ho tot, però al menys, bastant mes gratificant. I perquè he de canviar jo, si a mi hem va be com estic ara. Un motiu es que gairebé tot es pot millorar. Nosaltres també.
Un infant te el cor obert, es indefens, dòcil, també trapella, juganer, innocent, no té mala fe. No coneix l'hipocresia, ni la maldat del món. És possible viure amb un tarannà així avui dia?
Estem enganxats a unes necessitats biològiques de les que no ens hem podem escapar i hem de satisfer, però també estem enganxats a unes necessitats que ens han creat i també ens hem creat acceptant-les, i de les que creiem que ens és impossible escapar-nos-en i que si no tenim també podem anar fent camí.
I el pas important a donar, és aprendre a relativitzar la importància d'allò que creiem que necessitem, però curiosament resulta que no ho necessitem per a res. Els béns ens distreuen, ens obstaculitzen. ¡Tenim tantes coses! I no en volem perdre cap i si pot ser en volem tenir més.
Aquesta "necessitat" d'anar mes enllà, ens destarote i ens fa fer coses als demés que, paradoxalment, no ens agradaria que ens fessin a nosaltres. I es que som com som.
Malgrat tot tenim una necessitat d'anar més enllà, lliurement decidim, lliurement ens equivoquem.
Com que tot depèn del color del vidre a traves del qual mirem, el que per uns pot ser un món de fantasies, aquestes fantasies per altres poden ser una joiosa realitat.
Contradiccions dels altres (perquè la culpa sempre es del altre) que tots vivim mentre intentem suportar-nos passant de puntetes per les dificultats que per les nostres actituds ens busquem un dia si i un altre també.
Com que tot depèn, les ulleres que portarem habitualment seran les del color de l'Evangeli de Jesús, encara que per les nostres limitacions físiques i mentals en tindrem per veure-hi a prop, de lluny, multi focals i recanvis de vidres amb altres colors.


Aqui teniu tot el blog  TICSomiant com els SOMIATRUITES

La vida de Pere Casaldàliga en una minisèrie televisiva

“Descalç sobre la terra vermella” s'emetrà per TVE i TV3

L'octubre del 2012 es va acabar el rodatge al Brasil del biopic sobre la vida del bisbe Pere Casaldàliga. La producció de Minoria Absoluta, amb TVC i Raiz Produçes Cinematográficas, roman pendent de l'estrena. La minisèrie de dos episodis, dirigida per Oriol Ferrer, es basa en el llibre de Francesc Escribano sobre la lluita del bisbe Casaldàliga a favor dels drets dels camperols del Mato Grosso (Brasil).

 Entrevista de Mònica Terribas (TV3) al bisbe Pere Casaldàliga (26/11/2005)

 

El 16 de febrer de 2013, el bisbe Pere Casaldàliga va fer els 85 anys. El desembre passat, va haver de deixar la seua casa de Sao Félix do Araguaia, al Brasil, per amenaces de mort. La vida de Casaldàliga ha estat marcada per la causa indígena, la defensa de la terra, la teologia de l'alliberament i l'Amèrica Llatina. Creiem que es tracta de la figura del cristianisme català contemporani més rellevant i per això ens alegrem que les televisions públiques li dediquin recursos per donar a conèixer la seua gran labor evangelitzadora.

Novetats a la web del Bisbat i vídeo molt interessant

Us informo d’una novetat del que se'ns dubte és una bona eina: ja tenim l’índex de notícies a la web del Bisbat de Lleida. En un sol cop d’ull es poden veure les notícies del mes, i més. Aquí teniu l’enllaç:

Índex de Notícies del Bisbat de Lleida

També us volia penjar un vídeo de la web del bisbat (tal i com ens va demanar el professor), però pesa massa i no me’n surto. Per això us adjunto l’enllaç del vídeo de l’entrevista on s’explica el projecte d’habitatges socials de l'antic seminari de Lleida. L’he triat perquè per a mi és un clar testimoni de la nostra fe, i com deia Pau VI en l'Evangelii Nuntiandi, el testimoniatge (individual i comunitari) és el primer pas de l’evangelització.

Projecte d'Habitatges Socials de l'Antic Seminari de Lleida

No em vull resistir però, a no penjar un vídeo en aquest blog de l’assignatura, i per això us n'adjunto un que a mi ja fa temps que em fa pensar molt. Es tracta del discurs del cardenal Bergoglio (avui Francesc I), adreçat als membres de Càritas Argentina, en la seva Assemblea Nacional de l’any 2009. Francament, és molt interpel·lador!!!

Carmina Pueyo i Grassa